Paroles Karaoke: Lluis Llach - Una Finestra Al Mar.kar

Karaoke Music / Chansons Spanish-3 / Lluis Llach - Una Finestra Al Mar

Télécharger ce fichier MIDI karaoke gratuit en bas de cette page

Certaines langues nécessite une police de charactère installé sur votre ordinateur afin d'afficher les accents qui conviennent. Il se peut que vous observiez des problèmes d'affichages des paroles sur cette page, cependant une fois ouvert dans un lecteur de Karaoke le problème sera résolu si la police est installé

Paroles de chanson incluses dans le fichier MIDI .kar


UNA FINESTRA AL MAR - LLUIS LLACH -

****************
Una finestra al mar, una mirada,

i veure el món passar,
entre les barques i tú,

jugar amb l' atzar quan pinta,
el Blau dels blaus amb crestes blanques.

Una finestra al mar, i aquella xarxa,
per llençar-la als estels,

dels sentiments que hem perdut,
i no poder salpar mai,

per un embruix i una aigua clara.
Què deu ser de l' Antónia,

que a Xefalú té casa,
va obrir les seves portes

a cinc infants d' Albània,
com una antiga deesa,

que encara creu en l' ara.
Els pescadors l'estimen,

i li deixen les xarxes,
amb mirallets de plata.

Una finestra al mar, i perdre l'àncora,

i enderrocar tants fars,
i abjurar dels astres amb tú,
per fer del nostre demà

el fruit d'un art imprevisible.
Una finestra al mar, petita i blanca,

que ens ajudi a somiar,
enllà dels nostres absurds,

enllà d'aquest jo petit,
que ens omple el cor,

però buida l' ànima.

Que deu pensar en Samir,
dalt del minaret de Tánger.

els peus damunt la misèria,
i els ulls somiant Espanya,

despullarà el seu cos tan bell,
i el llençarà a les aigues.

Déus facin que amb la força
d`enyors i de nostàlgies,

pugui ormejar una barca.
Una finestra al mar,

perquè l' habitin
els teus ulls inventant

espais i límits de llum,
mentre un nen s'endormisca,

tot sentint com la nena canta.
Què deu pensar en Samir

dalt del minaret de Tànger,
els peus damunt la misèria,

i els ulls mirant Espanya.
Despullarà el seu cós tan bell,

i el llençarà a les aigues,
Deus facin que amb la força

d'enyors i de nostàlgies
pugui ormejar una barca.

Una finestra al mar, una mirada,
una olivera en pau,

espais i límits de llum,
petita i blanca, blanca,

que ens obligui a somiar.
******************

Midi & Kar: Joan Fuentes.
De Capmany.

fuerich@terra.es